Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible
Mostrando entradas con la etiqueta btt. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta btt. Mostrar todas las entradas

jueves, 19 de agosto de 2010

Etapa 10: De Meixide a Santiago de Compostela (15/8/10)

Km etapa: 54 km
Km acumulats: 836 km
Hora de sortida: 08:15
Hora d'arribada: 14:15
Hores pedalant: 3:58
Promig: 16 km/hora
Desnivell positiu: 888
Desnivell negatiu: 1087
Frecuència cardiaca promig: 145 ppm
Calories consumides: 1430

Avui és el dia que més tard surto. 55 quilòmetres no són res i esperem arribar a Santiago a l'hora de dinar. En Ginés, l'Edu, en Michel i jo comencem a tirar molt suau. Avui no és un dia normal. Les ànsies per arribar o potser el cansanci acumulat o qualsevol altra cosa ens fan anar més lents del que esperàvem en un principi. Jo estic exhaust per tot plegat però es veu que Sant Jaume dóna força a les meves cames i malgrat tot tiro a molta força.

A Arzua parem i a esmorzar i per fi puc satisfer el caprici d'una hamburguesa completa que fa dies que em ronda pel cap. Avui la vegetació que més abunda són els altíssims eucaliptus que escorten les nostres rodades. M'escapo dels meus companys i tot i que els vaig esperant no m'agafen. Penso si ha passat alguna cosa i els truco. Resulta que s'han aturat a fer un gelat, així que jo faig el mateix amb una canya de cervesa fins que m'enllacen.

Ja ens disposem a completar els nostres últims 14 quilòmetres fins a la glòria amb l'última petita pujada al Monte do Gozo. Tot i que em trobo fluix i les cames em tremolen decideixo cremar els últims cartutxos i faig aquest tros a saco. Salvo els tobogans amb la mateixa inèrcia de la baixada i en menys del que m'espero ja sóc a dalt del Gozo. Espero els meus companys i anem a fer unes fotos al monument al peregrí.

Provem també d'intentar veure les torres de la catedral des d'allà. I dic provem perquè algú, qui sap si en termes comercials o solidaris a col·locat uns xipresos que tot just tapen la visió que des d'allà es tindria de les torres de la catedral. Per poder veure-les s'ha de pujar a una bastida, previ pagament solidari... que cadasqú opini el que vulgui.


Ja tirem cap abaix i entrem a Santiago. Un company punxa una roda, últim contratemps abans d'arribar. Apropar-se al centre és fa llarg, però quan estem al lloc que dóna entrada a l'Obradoiro em fico a la meva bombolla, amb els meus propis pensaments interiors... S'em posen els cabells de punta, baixo les escales, arribo al centre de la plaça, deixo la bici al terra, m'assec al terra i res més a dir... S'ha de viure el moment.

--------------------------------

Dinem tranquils, busquem un allotjament, ens dutxem i anem a buscar la Compostela. Empaquetem i enviem les bicis i les alforges i anem a fer el sopar d'homenatge a la Pulperia Fuentes, que pertany al pare del meu col·lega i amic Miguel, que vaig conèixer en viatge d'estudis a Canadà. Entre riures, anècdotes, albariño, pa, carn, peix, marisc, pop, orujo i licor café celebrem la nostra particular gesta.

Demà serà un dia per, amb calma, anar a abraçar el Sant entrant per la Porta Santa i assistir a la misa del peregrí.

Missió complerta.
Porquets
Alts eucaliptus
Monte do Gozo amb companys de fatigues
Escales d'accés a l'Obradoiro
Façana de La Catedral de Santiago
Victoria

 Edu, Ginés, Michel i jo
Columna del pòrtic de la Glòria
Porta Santa per a obtenir el Xubileo
Amb la Compostela i la credencial plena

miércoles, 18 de agosto de 2010

Etapa 9: De Sarria a Meixide (14/8/10)

Km etapa: 65 km
Km acumulats: 802 km
*Etapa no enregistrada al Garmin

Com que la distància d'avui està programada que sigui curta, puc anar amb molta tranquilitat. A Melide m'espera un company del Gavà Triatló amb qui compartir un bon dinar i la tarda.

El camí no guarda cap sorpresa destacable, pero començo patint només començar en adonar-me que la roda del davant no frena gens! Ajusto i tenso una miqueta el cable i soluciono alguna coseta, pero no és suficient. Passem per decenes d'aldees i parròquies que si no fos per la roba estesa als balcons i finestrals semblarien abandonades.


El que sí que és evident és la no gaire còmoda massificació del camí que hi ha, encara més, a partir d'aquest punt. Centenars de peregrins i pseudoperegrins que caminen en grans grups. Ben bé no sé qui està fent realment el peregrinantge perquè hi ha molta gent que no porta ni motxilla o una de molt petita, però, això sí, no li falta pas el merchandising oficial de la vieira o el bastó agafat directament de la botiga de records del Xacobeo. S'intenten posar a l'alçada d'aquells que han carregat amb pesades motxilles a l'esquena durant 700 km amb nafres i bullofes als peus...


En arribar a Melide em costa agafar lloc a l'alberg, així que després d'algunes trucades aconsegeuixo un llit a una pensió barata al centre del poble. També aconsegueixo trobar un mecànic express que m'apanya els frens i passo una entretinguda tarda amb el Jordi, el meu anfitrió. Trobo els meus tres companys de fatigues de tres etapes abans, amb els que havia quedat a aquest poble, i demà, junts, arribarem a Santiago. Això ja està fet.
Equilibri
Menys de 100 km
Orreo
Els civils barrant el pas

Rio Miño a Portomarín
Franco?
Esglesia a Meixide

Etapa 8: De Villafranca del Bierzo a Sarria (13/8/10)

Km etapa: 72 km
Km acumulats: 737 km
Hora de sortida: 06:30
Hora d'arribada: 15:15
Hores pedalant: 06:30
Promig: 11 km/hora
Desnivell positiu: 1575
Desnivell negatiu: 1615
Frecuència cardiaca promig: 120 ppm 

La etapa ha començat molt d'hora, tant que ha costat que sortís el sol i el llum que porto al manillar apenes em deixava distingir les fletxes grogues. Per sort, he pogut seguir la munió de peregrins a peu que anaven al davant i el camí anava paral·lel tota l'estona a la carretera. Avui també he anat sol a tota l'etapa.

El terreny començava planet i ha començat refrescant molt, tant que he passat fred i he trobat a faltar els manguitos de la bici, ja que el paravents no era suficient. De mica en mica, però, el camí es va fent cada cop més empinat a la vegada que es va fen l'alba i vaig entrant en calor. Així fins que s'arriba a un punt en el que el camí es divideix en el recomanat per a bicigrins i el de peregrins a peu, que no es ciclable en gran part del seu tram, així que tiro amb molta, moltíssima tranquilitat pujada amunt, tanta que fins i tot se'm fa una mica llarg, que no pesat ni cansat. A l'últim quilòmetre surto de l'asfalt i entro a passo la fita que dóna entrada a Galicia així que arribo a O Cebreiro i reposo forces amb una bona empanada galega.


En acabar arreblo una punxada a la roda del darrere i enfilo el que queda fins a l'alt de Sant Roc i més endevant al del Poio, aquest últim per pista, cosa que m'obliga a arrosegar el pes mort de la bici i les alforges cap amunt del dificultós camí de roques. Quan corono els dos colls baixo com un llamp per la carretera, molt ampla i poc transitada. El motiu pel qual no baixo pel camí de pista són els frens, que em fan molta por i comencen a estar una miqueta al límit. 


Quan arribo abaix i entro a Triacastela miro el rellotge i veig que puc arribar relativament d'hora a Sarria. Agafo la variant de Sant Xil i deixo a una banda la de Samos. El paisatge i el que m'envolta és preciós, es nota que ja estem a Galicia. Passant entre tunels  de roures, molses i liquens, alzines, pins... amb el vent passant entre les seves fulles que sembla que estiguin intentant dir alguna cosa... Pujo i baixo per tot arreu i segueixo patint pels frens.


En arribar a Sarria vaig a l'alberg i just a 100 metres trenco la cadena... quina sort que m'ha passat aquí i que encara es d'hora. Agraeixo això últim perque avui és el primer dia que veig el cartell de "complet" als albergs i d'altres allotjaments i peregrins donant voltes per a trobar un lloc per a dormir. És normal, ja que Sarria es troba al límit del quilometratge mínim exigit per a obtenir la Compostela. Ara és temps d'una bona dutxa, tastar el pop gallec i arreglar la cadena per a poder continuar.


Sarria
Entrant a Galiza
Pujada a O'Cebreiro
Gastronomia galega
Només 127 km

Monument al peregría al Coll de St. Roc

Etapa 7: De Hóspital de Órbigo a Villafranca del Bierzo (12/8/10)

Km etapa: 97 km
Km acumulats: 665 km
Hora de sortida: 07:15
Hora d'arribada: 17:15
Hores pedalant: 07:30
Promig: 15,2 km/hora
Desnivell positiu: 1214
Desnivell negatiu: 1536
Frecuència cardiaca promig: 135
Calories consumides: 2115

ARXIU Garmin 

Avui he començat sol. Els meus companys de fatigus d'ahir han sortit més tard. He quedat de veure'ls dissabte a Meixide on també em trobaré amb en Jordi, del Gavà Triatló que es troba per allà.

Malgrat que el Garmin m'ha tret un promig de 160 ppm, ni molt menys han estat tantes. No sé que li passa últimament que es torna boig aquest aparell...

Com deia la sortida d'avui ha estat solitària. He vist l'alba al pla que precedeix la llarga pujada a la Creu de Ferro. Anava intercanviant pedaleig amb alguns companys deixant tregua al meu peculiar vot de silenci que m'acompanyava la major part del temps. Quan el sol sortia darrere de les muntanyes he passat "La Casa de los Dioses", un peculiar lloc on m'he proveït de fruita i fruits secs a la voluntat.


Arribo a Astorga i em passejo fent fotos. A Sta. Catalina de Somoza esmorzo i agafo forces per començar l'ascens a la Creu del Ferro, tot per carretera, ja que no l'alternativa no era ciclable, excepte l'últim kilómetre. Quan arribo la creu estava bastant concurrida, plena de gent. Deixo les dues pedres que portava, plena de desitjos particulars i començo el descens cap a Molinaseca, tot i que s'ha de dir que el començament de la baixada no és baixada, sinó pujada...

A Molinaseca paro a dinar a un restaurant amb molt mal servei, situat a un hotel al final del poble. Enfilo cap a Ponferrada, a on arribo d'hora i preveig que pot donar-me temps a arribar amb tranquilitat a Villafranca del Bierzo, on amb el sol de la tarda i gens cansat m'instal·lo després de gaudir d'una de les etapes on més he disfrutat fins ara.

La Casa de los Dioses
Astorga
A la Creu de Ferro
Ponferrada
Villafranca del Bierzo

viernes, 13 de agosto de 2010

Etapa 6: De Calzadilla de la Cueza a Hospital de Órbigo (11/8/10)

Km etapa: 114 km
Km acumulats: 568 km
Hora de sortida: 07:15
Hora d'arribada: 19:30
Hores pedalant: 07:10
Promig: 17 km/hora
Desnivell positiu: 539
Desnivell negatiu: 574
Frecuència cardiaca promig: 135 ppm
Calories consumides: 2700

Ancha es Castilla. Vaig acompanyat durant tota aquesta llarga etapa amb els tres companys que em vaig trobar ahir a última hora. El terreny és força pla i avancem km molt facilment després del desdejuni al bar del poble. Arribem a Sahagún de seguida i parem a Calzadilla de los Hermanillos a esmorzar. Des d'allà agafem la llarga i solitària via trajana, per sort pels nostres culs, tapada per la sorra.


Després de donar alguna volta arribem a Mansilla de las Mulas, on uns senyors molt amables ens omplen d'aigua fresca els bidons, en no trobar cap font. Passem més pobles ràpidament i arribem a Lleó, on gaudim d'unes bones canyes de cervesa amb tapes al barri d'El Húmedo. Fem un cop d'ull a la catadral d'El Salvador i enfilem cap a on teniem planificada la jornada, a Hospital de Órbigo.

Amb tota la sang a l'estòmac és fa molt pesat. Tots quatre ens separem i cadasqú pedaleja sol. Al final arribem a l'alberg amb el temps just d'una dutxa, una compra ràpida i preparar un sopar. Demà serà un altre dia.

Ancha es Castilla
Casa d'adob
Arribant a Sahagun
Lleó
De tapes
Catedral de LLeó

Etapa 5: De Burgos a Calzadilla de la Cueza (10/8/10)

Km etapa: 108km
Km acumulats: 454 km
Hora de sortida: 06:30
Hora d'arribada: 17:00
Hores pedalant: 07:20
Promig: 15,8 km/hora
Desnivell positiu: 698
Desnivell negatiu:702
Frecuència cardiaca promig: 139 ppm
Calories consumides: 3100

Començo el dia tard. A l'hotel he recuperat les forces i la moral. Tinc la roda del darrera una mica desinflada, deu ser un petit poro, res greu, decideixo sortir i canviar-la més tard.

Per casualitat començo a pedalar amb un italià de València. Parem a Rabé de las Calzadas, ell esmorza i jo canvio la roda i és a aquest poble on passa una d'aquelles coses que fan el Camí especial. Darrere nostre venen uns bicigrins d'Iruña, amb la meva càmera! La que havia perdut el ahir! Van trobar-la, van veure les fotos i van estar buscant-me per tot Burgos, fins i tot van fer fotos a la catadral! Els vaig donar mil gràcies i vaig al·lucinar de les casualitats que hi ha al món.

A Hornillos del Camino el meu company i jo parem a descansar un i de pas esmorzo. Seguim per terreny còmode i amb el temps fresc. Camps de girasols i de blat segat com a escenari de fons. Un cop passem Castrojeriz comença un dels trossos més durs dels que m'he trobat al camí. La bici va fent el caballet. Pujem més de 100 metres de desnivell en menys d'un kilómetre. Coronem la forta pujada i una mica més endavant el meu company de fatigues decideix quedar-se a descansar una mica més i jo continuo sol.


Paro a dinar de picnic just abans d'entrar a Frómista. El Canal de la Mancha sona de fons. Quan passo Frómista l'aire comença a bufar en contra i arribar a Carrion de los Condes es fa difícil però al final ho aconsegueixo. Un cop allà dubto si continuar o no perquè per davant tinc una llarga recta de 17 solitaris km amb aire en contra i sense res entre mig.


Li fico valor i decideixo avançar. Molt temps per a pensar i ganes per arribar... al cap d'una hora sense creuar-me amb cap ànima veig tres punts difuminats a l'horitzó. No sé si són figures humanes. Esprinto per veure-ho millor i sí! són tres bicigrins de Barcelona, València i Burgos als que acabo acompanyant fins a l'alberg de Calzadilla. Ens instal·lem, bany a la seva piscina, dutxa ràpida i a sopar, aquest cop sí, acompanyat.


Runes del convent de Sant Anton
Castrojeriz

Entre girasols
Canal de Castella

Etapa 4: De Santo Domingo de la Calzada a Burgos (9/8/10)

Km etapa: 74 km
Km acumulats: 347 km
Hora de sortida: 07:15
Hora d'arribada: 15:15
Hores pedalant: 05:30
Promig: 15,7 km/hora
Desnivell positiu: 907
Desnivell negatiu: 685
Frecuència cardiaca promig: 140 ppm
Calories consumides: 2030


Etapa molt curta i també cansada, en solitari, amb la moral una mica baixa no sé per quin motiu. Tot pica cap amunt. Deixo La Rioja per entrar a Castella i Lleó. Arribo a Viloria de la Rioja i em preparo un potent esmorzar amb el que havia comprat el dia d'abans a un supermercat.

Es posa a ploure i en el que trigo a ficar-me l'impermeable ja para. A Belorado dono un parell de voltes desorientat i al final trobo el bon camí.

Començo a pujar Los Montes de Oca i el Camí està plagat de francesos d'autocar carregats amb una motxilla per portar l'aigua i estrenant sabatilles noves de senderisme. Més tard, me'ls trobo a Burgos i naturalment no van arribar caminant.

El descens cap a San Juan de Ortega és divertit. Les pistes sóm àmplies i còmodes de ciclar. Un cop allà veig la tomba del sant i continuo fins a Atapuerca on tasto la morcilla burgalesa d'arròs.

El sol cau fort i des de Atapuerca a Burgos s'ha de salvar una pendent que se'm fa insoportable i que acaba a Matogrande. Un cop allà, baixada ràpida entre pistes i asfalt per anar a Burgos.
 
Quan arribo a Burgos m'adono que he perdut la càmera de fer fotos, el que em faltava. Decideixo acabar allà i donar-me l'homenatge d'anar a un hotel, on omplo la banyera fins a dalt de tot per a relaxar-me. Tinc temps per fer de turista, em compro una càmera nova i gaudeixo amb la gastronomia.


Entrant a Castella
Pujant a Montes de Oca
Descens a San Juan de Ortega
La tomba del Sant
Gastronomia burgalesa
Creu
La catedral de Burgos

domingo, 8 de agosto de 2010

Etapa 3: De Lizarra a Santo Domingo de la Calzada (8/8/2010)

Km etapa: 104 km
Km acumulats: 272 km
Hora de sortida: 06:30
Hora d'arribada: 17:00
Hores pedalant: 08:10
Promig: 14,2 km/hora
Desnivell positiu: 1515
Desnivell negatiu: 1500
Frecuència cardiaca promig: 135 ppm
Calories consumides: 3500
Bona tirada entre pistes en força bon estat, no com la primera meitat de l'etapa d'ahir. Tot i  això, el desnivell positiu d'avui es més alt que el negatiu. El temps ha estat fresquet fins després del migdia. Avui el camí semblava una processó plena de peregrins en massa cap a Santiago. He vist els primers bicigrins en ruta des de que vaig sortir de Jaca i he anat acompanyat fent-la petar en alguns trams. Uns amics del mateix Santiago, un pare i una filla d'Algeciras i un italià de Sicilia. Esmorzar complet amb viandes comprades ahír a Sansol i dret fins a Viana per gaudir d'una estona assegut a la fresqueta de la seva esglèsia mentre mirava el retable. 

Entrem a La Rioja i en pocs quilòmetres a Logronyo amb un tram de camí molt ben adecentat, còmode i bonic. Cerveseta a Navarrete i parada a l'ombra d'un arbre d'entrada a Nájera per dinar el fuet i alguna cosa més que carregava a les alforges. D'allà ja seguit cap a Santo Domingo de la Calzada, ara el sol si que apreta, però vaig ben hidratat. Alberg de la Cofradia del Santo que costa la voluntat. Molt ben equipat i bon servei, malgrat que hi ha molts peregrins i moltes bicicletes aparcades.

Demà més, acurtaré una miqueta d'etapa perquè toca homenatge gastronòmic per dinar i perquè avui el genoll m'ha dit un parell de cops que no em passi, que encara queden moltes pendents per pujar.

Font del vi d'Irache (sense vi)
Baixant entre vinyes
Seguint l'ombra
Entrant a La Rioja
Logronyo
Ànecs
La gallina de Santo Domingo, que va cantar després de rostida

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Hot Sonakshi Sinha, Car Price in India